Guerra anglo-zulu

Guerra Anglo-Zulu

Escena de la batalla de Rorke's Drift
Tipus	guerra
Data	11 de gener - 4 de juliol de 1879
Lloc	Sud-àfrica
Resultat	Victòria britànica i final del Regne Zulu
Bàndols
Imperi Britànic Regne Zulu
Comandants
Henry Bartle Frere Frederic Thesiger, 2n Baró Chelmsford Garnet Wolseley Cetshwayo kaMpande Ntshingwayo Khoza Dabulamanzi kaMpande
Forces
15-16.000 en la primera invasió 25.000 en la segona 35.000
Baixes
1727 morts i 256 ferits més de 6000 morts

La Guerra anglo-zulu es va produir el 1879 entre l'Imperi Britànic i els zulus. Després de la Llei Constitucional de 1867 per a la federació al Canadà, per Lord Carnarvon, es pensava que un esforç polític similar, juntament amb campanyes militars, podria tenir èxit amb els Regnes africans, les àrees tribals i les Repúbliques Bòers a Sud-àfrica. El 1874, Sir Henry Bartle Frere va ser enviat a Sud-àfrica com a Alt Comissionat perquè l'Imperi Britànic realitzés aquests plans. Entre els obstacles es trobaven els estats independents armats de la República Sud-africana i el Regne Zulu.^[1]

Frere, per iniciativa pròpia, va enviar un provocador ultimàtum l'11 de desembre de 1878 al rei zulú Cetshwayo kaMpande i després del seu rebuig va enviar Lord Chelmsford per envair el Regne Zulu.^[2][3][4][a] El seu últim sobirà independent, Cetshwayo kaMpande, va iniciar l'anomenada Guerra Zulu contra els britànics, que intentaven ampliar els seus interessos a la zona.

La guerra destaca per diverses batalles particularment sagnants, inclosa una victòria inicial dels zulus a la Batalla d'Isandhlwana, seguida de la defensa de Rorke's Drift per una petita força britànica de l'atac d'una gran força zulu. Les tropes colonials britàniques els van derrotar en la decisiva Batalla d'Ulundi, arran de la qual el territori va passar a ser una possessió britànica i va finalitzar així la independència de la nació zulu.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.